El Consell de Ministres va aprovar el 26 d’octubre, a proposta de la Ministra d'Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, el Reial decret d'Ordenació d’ensenyaments universitaris. Aquest decret és la culminació de la reforma per permetre la modernització de les universitats espanyoles i situar-les en peu d’igualtat respecte als millors sistemes universitaris del món.
El text aprovat estableix una estructura més flexible i oberta de l’ensenyament superior, amb tres nivells (grau, màster i doctorat), que permet el progrés dels estudiants sense que cap decisió tanqui el camí de la seva formació. En conseqüència, i gràcies a aquesta flexibilitat, es millorarà el rendiment acadèmic universitari. El decret estableix una important novetat per a les universitats perquè, per primera vegada en la història, seran elles les responsables de dissenyar i proposar els plans d’estudis que considerin més atractius i d’acord amb els seus recursos i interessos. Es facilita així el camí cap a l’especialització de les universitats i la seva plena adaptació a les necessitats i opcions formatives del seu entorn. Amb tot això, el nou model permetrà formar de manera més eficaç als millors professionals i augmentarà la capacitat de resposta de les universitats a les demandes de la societat.
El Govern estableix d’aquesta forma importants mecanismes de garantia de la qualitat de l’ensenyament superior. Els plans d’estudi seran avaluats per l'Agència Nacional de l'Avaluació de la Qualitat i l'Acreditació (ANECA) abans de la seva implantació. A més, tots els títols hauran de passar una avaluació cada sis anys per renovar l’acreditació de la seva qualitat. L’estructura en tres nivells i la utilització del crèdit europeu possibilitarà que els nous títols siguin comparables amb els dels 46 països que formen l'Espai Europeu d'Educació Superior. Respecte als estudiants que cursen els seus estudis d’acord amb el sistema fins ara en vigor, el Reial decret garanteix la total validesa dels ensenyaments. Per tant, tots els estudiants i titulats conserven plenament els seus drets a efectes acadèmics o professionals.
Cal destacar també que el Govern ha distribuït, dins dels seus programes de suport per facilitar a les universitats adaptar-se a aquesta reforma, un total de 7 milions d’euros en l’exercici 2007.
Els antecedents d’aquest important pas es situen en el document de treball que fou fet públic pel Ministeri, amb el títol de L'Organització dels Ensenyaments Universitàries a Espanya, el 26 de setembre de 2006 i que es va presentar el 21 de desembre del mateix any a la Comissió de Coordinació Universitària. Aquesta comissió va emetre un informe favorable que amb el document ministerial van servir de base per al procés d’aprovació de títols. Després d’un període d’anàlisis i debat sobre la proposta, els títols adaptats a aquestes directrius es començaran a implantar en el curs 2008-2009.
Per primer cop, la universitat haurà de fer una estimació dels resultats previstos dels ensenyaments, sobre la qual serà avaluada posteriorment. Tots els títols hauran de disposar d’un sistema que permeti revisar el seu correcte funcionament i establir de manera dinàmica les accions de millora necessàries. Els plans d’estudis hauran de tenir al centre dels seus objectius l’adquisició de competències.
L’organització dels ensenyaments s’ha fet sota tres principis: adequar els mètodes d’ensenyament i aprenentatge a l’objectiu d’adquisició de competències per part dels estudiants, facilitar la mobilitat estudiantil i el seu contacte amb el món professional i promoure l’aprenentatge al llarg de la vida.
Dels punts que es preveuen, cal destacar també que els títols oficials de grau de la branca de coneixement d’enginyeria constaran de 240 crèdits en el que s’inclouen els corresponents a les pràctiques, les llengües estrangeres i el projecte de grau, entre d’altres. Aquests crèdits s’entenen com una càrrega docent que ha de realitzar l’alumne però amb un sistema més funcional i raonable que permet una millor i més eficaç participació de l’alumnat. Aquests disposaran de més mobilitat gràcies a la flexibilitat i l’autonomia universitària en el disseny curricular del títols.
Cal destacar també que les titulacions de màster estan enfocades exclusivament a l’especialització en matèries concretes i mai generalistes, concepte aquest que es deixa per a les Enginyeries de Grau. Les plenes atribucions estan en el Grau. Per tant no s’establiran els anomenats Màster paraigua per evitar que tinguin directrius pròpies que recullin i sumin les atribucions professionals de títols de Grau previs, fora d’algun cas molt específic d’especialització concreta.
Amb aquest ordenament, sortiran de les nostres universitats més nous enginyers i enginyeres hàbils, pràctics i polivalents, amb una bona formació tècnica i humana que cobriran les necessitats de l’empresa tarragonina, catalana i europea. Tal i com va destacar en el seu dia el Secretari d'Estat d'Universitats, Miguel Ángel Quintanilla sobre la proposta inicial, aquesta “posa l’èmfasi que els plans d’estudi com un contracte de la universitat amb la societat a la qual es compromet a prestar un servei de qualitat”.
Aquesta reforma afronta la renovació del sistema universitari de l’Estat en el context internacional amb l’objectiu que els títols d’aquí no tant sols siguin reconeguts a l’estranger sinó que també puguin servir com a exemple.